La implementació del stack ZigBee de Silicon Labs. Per fer-la servir, a més a més del Application Framework ens caldrà una sèrie de llibreries addicionals com ara el EmberZNet que no venen de sèrie amb el kit EFR32.

Un conjunt de llibreries escrites en C que permeten escriure aplicacions ZigBee de forma estructurada i mantenint una separació entre el codi d'usuari i el codi corresponent al framework. Així doncs, l'usuari final (desenvolupador d'aplicació) escriu el seu codi en una sèrie de callbacks sense alterar directament el codi del framework. Tot i que el codi font del framework està sempre a la disposició de l'usuari final, aquest no l'ha de modificar amb objectiu de crear la seva aplicació. 

Un conjunt de llibreries escrites en C que permeten escriure aplicacions

ZigBee de forma estructurada i mantenint una separació entre el codi

d'usuari i el codi corresponent al framework. Així doncs, l'usuari final

(desenvolupador d'aplicació) escriu el seu codi en una sèrie de

callbacks sense alterar el codi del framework. Per tal de garantir aquest aïllament entre codi d'aplicació i framework el codi font del framework és tancat i no accessible per l'usuari final.

Tot l'entorn delimitat pel programa Simplicity Studio que ens permet desenvolupar aplicacions ZigBee. Això inclou: el mateix Simplicity Studio, el AppBuilder, el HAL i tot el stack ZigBee.

Llegir i escriure dades entre diversos nodes connectats a la xarxa de forma que cada atribut representa un valor, magnitud o missatge que pot ser enviat mitjançant ZigBee.

Obtenir la informació de xarxa i l'estat actual d'un node a la xarxa zigbee: PAID, MAC, uptime...

Llegir l'idientificador d'un endpoint dins d'un node en una xarxa ZigBee

UHF RFID

HF RFID

WiFI

Zigbee

1. A la configuració dels "Software Components" en el Simplicity Studio ens assegurarem de marcar l'opció de control de LED.

2. Utilitzarem el següent codi C

sl_led_turn_on(LED_ID);

On LED_ID és un valor que valdrà 0 o 1 en funció de quin dels dos LEDs de la placa vulguem encendre.

Directament amb la instrucció:

 digitalWrite(LED_ID, HIGH);

En primer lloc cal configurar el pin on hi ha connectat el LED com a sortida:

 pinMode(LED_ID, OUTPUT);

Tot seguit encenem el LED amb la instrucció:

 digitalWrite(LED_ID, HIGH);

Sense necessitat de configurar ni revisar cap "Software Component" utilitzarem el següent codi C:

sl_led_turn_on(LED_ID);

On LED_ID és un enter que ens defineix el pin on hi ha el LED connectat.

Podem llegir els botons directament amb la funcion emberAfReadButton() que ens proporciona el Application Framework:

bool button_pressed = emberAfReadButton(0); //Argument set to zero to read button 0
if (button_pressed)
{
  sl_zigbee_app_debug_println("Button 0 pressed");
}

else
{
  sl_zigbee_app_debug_println("Button 0 released")
}

Mitjançant el callback de HAL

corresponent. Primer configurem el "Software Component" per poder llegir el botó i

activar el callback corresponent. Tot seguit escrivim el nostre codi

dins del callback, per exemple:

void sl_button_on_change(const sl_button_t *handle)
{
  bool button_pressed = sl_button_get_state(handle) == SL_SIMPLE_BUTTON_RELEASED;
  if (SL_SIMPLE_BUTTON_INSTANCE(BUTTON0) == handle)
  {
      if (button_pressed)
      {
        sl_zigbee_app_debug_println("Button 0 pressed");
      }
      else
      {
        sl_zigbee_app_debug_println("Button 0 released")
      }
   }
}

Primer configurem el HAL per poder llegir el botó i

activem el callback corresponent. Tot seguit escrivim el nostre codi

dins del callback específic de lectura del polsador zero, per exemple:

void sl_button_on_change(const sl_button_t *handle)
 {
  bool button_pressed = sl_button_get_state(handle) == SL_SIMPLE_BUTTON_PRESSED;
  if (button_pressed)
  {
    sl_zigbee_app_debug_println("Button 0 pressed");
  }
  else
  {
    sl_zigbee_app_debug_println("Button 0 released")
  }
}

Cridant la rutina callback de HAL destinada a llegir els botons, per exemple:

bool button_pressed = sl_button_on_change(0); //Argument set to zero to read button 0
if (button_pressed)
{
  sl_zigbee_app_debug_println("Button 0 pressed");
}
else
{
  sl_zigbee_app_debug_println("Button 0 released")
}

Hardware Abstraction Layer (HAL) consisteix en l'especificació que determina la capa física d'accés els diferents elements de hardware. Aquest nivell d'estandardització permet el desenvolupament d'aplicacions fàcilment migrables a altres plataformes.

El HAL o Heuristically Programmed Algorithmic Computer consisteix en la part d'un processador ARM destinada a la connexió amb els hardwares específics per IoT.

Hardware Abstraction Layer (HAL) fa referència a la capa de software que ens permet abstreure les particularitats de cada hardware. HAL imposa una sèrie de normes a seguir en escriure el driver per controlar un hardware específic. D'aquesta forma, HAL aconsegueix estandarditzar l'accés a hardware de forma que és fàcilment reutilitzable per diferents aplicacions i plataformes.

Hardware Abstraction Layer (HAL) fa referència al conjunt de llibreries que ens permeten desenvolupar codi per a cadascun dels hardwares específics de la nostra aplicació. Així doncs, les llibreries d'accés a hardware necessàries constitueixen el HAL que és per tant, específic i únic de cada aplicació.